La veritat és que el dia a dia actual és un conglomerat de sensacions contradictòries entre elles. No crec que sigui l’únic que ho pensi així. Després d’un període ben estrany i difícil amb el tema de la pandèmia o la guerra a Ucraïna, tot i sabent que hi ha moltes més guerres de les quals es parla poc, sí que és veritat que estem vivint una època convulsa que no és agradable que diguem-ne.
Al nostre sector també vivim una època de canvis. La part digital va fent la seva feina dia a dia i amb tot plegat, ens hem d’anar adaptant a totes les possibilitats que això ens dóna.
Al final, el que canvia el sentit de les nostres vides és l’actitud. Com que afrontem els problemes del dia a dia, com vivim els processos habituals a l’hora de crear l’argument/storytelling o produir un projecte audiovisual amb tots els detalls o com responem abans determinades actituds, és finalment el que marqués el nostre present i futur. No em refereixo només al tema personal de cadascun de nosaltres, sinó, a la col·lectivitat de la societat en què vivim.
Estic segur que SI ES POT fer tot millor. Sempre. El SI ES POT ho podríem aplicar a tot. A aquella relació professional que tenim amb el nostre client, a aquella relació personal que mantenim amb les nostres persones més properes, a la resposta que meditem i acabem lliscant amb les nostres paraules en situacions complexes, a tot en general. Per que ES PUGUI, cal voler fer-ho. I crec que a l’època actual, l’actitud en general no és voler fer les coses bé. Trobada força mediocritat en general. Vas a un restaurant i veus que no t’atenen com mereixes, agafes un transport públic i et trobes amb retards, errors i ni una sola disculpa per part de ningú. Vas a un organisme públic i sempre et doni la sensació que t’estan fent un favor, per qualsevol gestió que requereixis. Podria continuar posant exemples, però no vull martiritzar-vos.
Malgrat tot, vull ser una mica optimista i per això he titulat aquest segon BLOG amb SI ES POT. Perquè si volem, podem. No és un al·legat polític a favor de la formació del mateix nom. És una proclama que ens hauríem de plantejar tots i cadascun de nosaltres i aplicar-la al nostre dia a dia. Si tenim un conflicte amb algú, parlem d’aquest conflicte amb aquest algú i donem-nos una nova oportunitat, que la vida són quatre dies i el rellotge va esgotant el nostre temps i potser el que avui sembla impossible, tres hores més tard pot ser possible. Si tenim un projecte per fer, segur que si posem tota la nostra atenció, és possible que ho aconseguim i si no, en farem un altre i un altre, fins aconseguir el que volem.
Si ho pensem bé, tot depèn de la nostra actitud. La de dins de cinc minuts i la de dins de 2 hores…Si ens ho proposem, SI ES POT.
Ànims.
